Entrevistem Robert Ferran de Barcelona, un activista en les protestes de Pablo Hasel, que té 22 anys i ha estat un activista d’esquerres els últims 4 anys però en cap partit.
Primer de tot, què et va passar?
Estava a una manifestació contra l’empresonament d’en Pabol Hasél. Bàsicament la manifestació es va convertir en un petit aldarull i la policia va començar a disparar. No tenia cap mena d’intenció d’estar al mig de cap aldarull, però quan vaig veure el que estava fent la policia, em vaig enfurismar molt i això va fer que m’exposés més del que hauria. Després d’una estona vaig notar un fort dolor al genoll i em vaig adonar que havia estat tocat. Al principi pensava que era una pedra però després vaig veure que òbviament havia estat una bala de foam, o com es digui. Irònicament en aquell moment intentava moure gent cap a un lloc segur. Crec que la poli va veure allò i es pensaven que mobilitzava la gent o algo i per això em van disparar.
Com de dolenta ha estat la ferida?
Tinc una petita fractura al fèmur. Tinc sort, no és massa greu i després de la rehabilitació en un mes hauria d’estar bé. Però hagués pogut ser molt pitjor, em podrien haver desplaçat el genoll.
Hi va haver més gent ferida, més de la que diuen a la tele. Només mencionen els pitjors casos o registrats. La tele va dir que una noia va perdre l’ull, però també vaig veure gent sangrant del cap. No sents tots els casos reals així que suposo que hi ha més gent ferida.
Donc què està passant ara amb tot el moviment de Pablo Hasél?
Després del primer dia de protesta, que es va tornar violent per l’actuació policial, la gent estava molt enfadada així que les protestes es van estendre per més d’una setmana. No només a Barcelona però arreu de Catalunya i d’Espanya. Es va poder veure la repressió a Madrid i València. Les protestes fortes van durar almenys 9 dies… encara que de més pacífiques continuen. Curiosament, les protestes han durat més que les de 2019 (per la sentència de 10 anys pels presos polítics de l’independentisme organitzadors del referèndum del 2017), és interessant.
Quines són les similituds i diferències entre aquest moviment i el Tsunami Democràtic (el moviment de protesta del 2019)?
Les protestes d’en Hasél eren més ideològicament diverses, crec. Des d’anarquistes fins a comunistes i varis grups d’esquerres. Em vaig sorprendre perquè també vaig veure gent que sempre havia pensat que eren de centre o moderats. Les manifestacions han atret joves principalment, de totes les cultures i llengües. Vaig sentir italià, àrab, català, francès…
Les protestes de fa 2 anys eren molt més grosses però ideològicament concentrades en l’independentisme. Hi havia de tot clar però sobretot independentistes.
Tenen similituds en la qüestió de la repressió el moviment independentista i el d’un artista?
Hi ha la sensació a Catalunya d’una contínua repressió. És recurrent. No només contra la llibertat d’expressió però contra tota mena d’activisme polític i militància política, fins i tot la llibertat de pensament. Quan veus que l’Estat sempre està perseguint la mateixa gent, independentistes, comunistes o anarquistes, però després no persegueix ni feixistes ni (neo)nazis, llavors la gent se n’adona que l’estat no està fet per la gent en general. La sensació és que l’estat apreta molt en la repressió. No li importa a l’estat veure com la repressió emprenya la gent. No li importa, té els mitjans de comunicació, que és experta en manipular el discurs. Respecte en Hasél, van dir que era un terrorista, que volia ETA de nou, que era una persona violenta i que tenia vàries condemnes. Sempre expliquen mitges veritats perquè així puguin crear un missatge que permeti digerir la repressió entre la població de manera més fàcil. Afortunadament, la plataforma d’en Pablo Hasél ha desmuntat molts d’aquests mites. Ho han fet molt bé, però clar és una plataforma petita i no tenen la força dels mitjans de comunicació massius.
La plataforma d’en Hasél va intentar connectar la repressió com a un problema més gran de la societat. L’ampliació de la campanya cap a d’altres temes no ha donat resultat del tot. Per què ho creus?
Crec que hi ha varius motius. El primer és que la gent acaba exhausta de protestar i lluitar als carrers després d’un temps. Una nit de per si ja era exhausta, imagina’t una setmana sencera. No és viable continuar més d’una setmana. De fet, em sorprèn que durés tant. No crec que sigui un problema que anés frenant, és comprensible. Però hem de fer servir aquesta ràbia per convertir-ho en quelcom més polític. El que vaig trobar a faltar per les protestes era convertir aquest cas de repressió en demandes respecte la policia, l’ús dels antidisturbis, la llei mordassa, i el sistema en general. S’hauria d’haver unit amb d’altres casos de repressió també i tenir un programa ampli.
A Catalunya a més va coincidir amb les eleccions… Així que els partits polítics han estat molt callats per a facilitar les negociacions, cosa que entenc, però els partits d’esquerres haurien d’haver dit alguna cosa més. Ara l’estat diu que reformarà la llei d’injúries a la corona, però són tot paraules i no pas accions. Així que sí, encara que les protestes s’aturessin no vam poder formar un ‘pack’ clar de demandes per a tota la societat. També crec que la pandèmia del covid era un obstacle, almenys sobretot per la falta d’assemblees.
Allò bo de la campanya d’en Hasél és que ha connectat amb el moviment independentista, una mena d’aliança per drets bàsics. En Pablo mateix es considera marxista-leninista, i tot i així va aconseguir d’anar convidat a la televisió pública catalana i ser capaç de transmetre el seu missatge contra la repressió.
Hauria fet alguna coseta més. Era un moviment juvenil, però crec que també s’hagués pogut fer, per exemple, una manifestació el diumenge matí per intentar d’arreplegar gent més gran i gent més ‘passiva’ que no li agraden els aldarulls per ampliar la lluita, fins i tot amb propis polítics a primera línia, perquè la policia no pugués carregar (i, si ho fes, quedar molt malament). Sense això, els mitjans van presentar el moviment com només d’aldarulls, i això ens agradi o no ens limita. Crec que una manifestació de “diumenge matí” hauria arribat a més gent. També crec que un manifest comú entre organitzacions i partits d’esquerra hagués estat bé.
Vaig veure que la CUP va penjar coses per les xarxes socials, i Podem (Podemos en castellà) va reaccionar però no suficientment. Has dit que aquest moviment coincidia amb les eleccions. Com series de crític amb la CUP i Podem?
Podem sempre usa la figura de Jaume Asens, un expert en dret, i sempre fa el mateix. Twitteja respecte el sistema judicial i diu que què malament i que farà alguna cosa, però sempre acaba aquí. Podemos està al Gobierno, però no diuen res de Grande-Marlaska, el ministre de justícia. Així que amb Podemos estic molt decepcionat. Haguessin pogut fer moltíssim més.
La CUP era més explícita en el seu suport, però crec que estan fallant en connectar amb el jovent de Catalunya i unint la classe treballadora de Catalunya.
Per què creus que la CUP falla en fer aquesta connexió?
És complicat, i no sóc un expert. Mmm. Molts dels seus activistes provenen de la universitat i acadèmia i, tot i que això de per si no és dolent, crec que estan sobrerepresentats. De vegades, el seu discurs està massa enfocat a si mateixos, a gent que ja està convençuda, gent que ja és anti-capitalista. Crec que haurien de posar més focus en un missatge d’anticapitalisme i desenvolupar programes pràctics per a lluitar contra les crisis que afecten els treballadors i el jovent. Tenien un perfil relativament baix respecte les protestes, perquè estaven en unes discretes negociacions, i sembla que buscaven coses positives, com aturar els desnonaments, però ho fan des de dalt i potser res canvia. Ho intenten però perden focus en lluitar des de sota.
Així que ets crític amb ambdós grups d’esquerres. Què dius que haurien de fer?
Crec que la plataforma d’en Pablo Hasél és anti-capitalista en esperit, degut a les idees i els organitzados, però la majoria de la gent de les manifestacion no ho era. Molts d’ells podrien ser convençuts, però lluitaven pels drets fonamentals no per la fi del capitalisme. És una cosa que hem de tenir present.
La CUP també té moltes organitzacions de jovent com Arran, La Forja, SEPC… però no els vaig veure pas en les manifestacions de manera organitzada. Ni una bandera. En teoria són la vanguarda del jovent anticapitalista. No els vaig veure i no semblava que organitzessin res. Aldarulls com els de protesta per en Hasél són fàcilment envoltades i provocades per la policia. El jovent de Podemos ni hi eren ni se’ls esperava, no són antisistema. Però la CUP hauria de saber com van aquestes protestes. Haurien d’estar preparant la gent per defensar la classe treballadora, el jovent a les manifestacions, organitzant línies de gent per defensar les manifestacions. Organitzar la defensa. Hi havia una necessitat de rereguarda i comunicació, però no vaig veure res d’això.
Qui creus que organitzava les protestes?
No ho sé, només vaig veure-ho publicat i vaig anar-hi. Pel que veig no era l’esquerra organitzada però petites organitzacions locals. El dia que vaig anar va aparèixer un petit grup de persones amb una pancarta i la gent els va seguir, jo vaig fer el mateix. Així que seguíem però no sabíem a qui. Suposo que en un moviment contra la repressió d’un artista això és comprensible, però el problema és que no tenen la força organitzada per a defensar una manifestació. És per això que grups com Arran ho haurien d’haver fet, ja que ells saben millor i tenen més recursos.
Així doncs creus que hi havia una manca de lideratge a l’esquerra
Sí, era molt descentralitzat, que en alguns aspectes està bé, però també limita el moviment. A més a més, quan la repressió és molt dura, la organització pot patir les conseqüències de l’activisme polític, així que la descentralització permet que un moviment es pugui mantenir viu sense els líders, que poden ser apartats per l’estat.
En tot cas, aquí tenim partits d’esquerra forts i organitzacions que tenen un bon sistema de defensa, pel que haurien de ser capaços d’organitzar aquestes coses.
Des del començament de la Covid, hi ha hagut algunes vagues del personal sanitari i protestes però encara no massa grans. També vagues de professors. Així que aquest moviment ha estat una de les primeres lluites massives durant el Covid- Com veus que evolucionaran les coses en el futur?
El que vaig veure en aquest moviment és que la gent realment vol sortir al carrer i protestar… i volen lluitar. Potser no estan preparats per ser políticament actius però la gent és conscient que hem de fer alguna cosa i de sortir al carrer. La cosa és que això no ocorre si no hi ha un motiu molt important darrera. En l’últim cas, el motiu era en Pablo. La qüestió és si hi haurà algun altre motiu important en el futur que sigui prou fort per unir tot tipus de gent de diferents sectors. Crec que això podria passar si comencen a privatitzar el sector de la salut, o si comencen a fer retallades. O, per exemple, si la extrema dreta guanya unes eleccions. Així que necessitem un motiu important perquè quan no hi ha lideratge aquesta és la manera amb què la gent entra en una lluita més gran, perquè és l’únic capaç d’aglutinar les persones. Així que no sé ni com ni quan, però crec que apareixerà d’alguna manera o altra, i la gent es mobilitzarà.
Quin creus que és el perill de l’extrema dreta ara per ara? Ara que Vox està al Parlament de Catalunya amb 11 diputats, quin creus que és el nivell de perill que representen?
Hem tingut extrema dreta durant molt de temps. Vox és el més fàcil d’identificar però hem de ser conscients que això no és recent, el problema de l’extrema dreta sempre ha existit. En tot cas, el creixement de Vox és molt preocupant. De fet, vaig veure a les eleccions catalanes com tenien dos activistes de Vox mínim a cada escola del barri. Això és històricament diferent d’altres partits de dretes com PP o C, que només tenien els mitjans de comunicació. Vox té una militància real i això és molt preocupant. A més a més, són capaços de convèncer molta gent jove, cosa vergonyosa per l’esquerra. A més tenen gent de tots els contextos. No són només els rics o les classes mitjanes, també tenen treballadors. També tenen gent de diferents edat però tenen més de 20 anys o 30 que de +65. Qui té +65 normalment vota PP-PSOE. Tinc por d’això perquè significa que el jovent s’està radicalitzant de manera reaccionària.
Així que dius això no són uns quants frikis de dretes, que també estant guanyant suport entre la societat i algunes persones es radicalitzen cap a Vox.
Sí, hi ha un sector important de la joventut i la societat que rebutja especialment el feminisme i no són passius sinó que s’oposen activament al moviment feminista, que ha estat massiu els darrers anys.
Així que creus que l’esquerra no ocupa aquest espai de radicalisme hi ha un perill major
Sí, el problema és que Podemos s’ha institucionalitzat massa, i ja no és tant atractiu com ho era fa 5 anys. La CUP no està tant institucionalitzada ja que no està en cap govern però, com he dit, és massa acadèmica i no connecta prou amb la joventut. Això dóna a Vox espai per créixer entre el jovent de classe treballadora. Vox, clar, té moltes contradiccions però la gent que els vota no els importa massa això. Poden créixer més en els propers anys. També hi ha el perill que PP i Vox governin Espanya tard o d’hora, i llavors tindrem una versió de Bolsonaro o Trump. Així que necessitem ser rigurosos i forts en desmentir els mites de Vox perquè si no ho fem, hi haurà conseqüències.
Així que necessitem construir organitzacions que puguin oposar-se a les mentides de la dreta, l’estat, i proposar una alternativa. Què penses respecte el que de vegades s’anomena anti-partidisme, que el 15M -del qual Podemos va néixer- tenia, i ara el moviment de Pablo Hasél una mica similar…
Crec que hi ha cansament en els moviments. La gent està cansada de la incompetència política. Els murs morals dels partits han caigut, la gent ja no vota de manera tradicional. No hi ha consens de com era la política, tot això ja s’ha esborrat. Tot això alimenta la volatilitat. Així que pots votar Podemos però després votar Vox. Crec que la gent està frustrada i només vol una solució. Això no només a Espanya, al Regne Unit les ciutats tradicionals del Labour comencen a votar diferent. Tot ara és més volàtil i la gent està oberta a noves coses.
Quin seria el teu missatge per l’esquerra radical i el moviment anticapitalista?
Mmm, això és el més complicat. Diria que no necessitem la mateixa esquerra radical que repeteix mantres. Crec que necessitem rigor, serietat i maduresa en la nostra actitud i les nostres accions, perquè aquesta és la manera en què ens guanyem el respecte i la confiança de la gent, molta de la qual encara no confia en nosaltres. Això és el que crec… Molta gent diu que simplement ens unim, i sí, però volia dir una cosa diferent per un cop. A més sembla que pel moment no estem preparats per a unir-nos… Potser no és la paraula adequada però encara som massa immadurs per ser-ne conscients. La meva opció seria de crear un discurs que s’encari a la dreta i veure quina organització és capaç de créixer i connectar amb la classe treballadora, llavors aquesta podria ser la base per la unitat.
labretxa-sr.org 