Les nostres demandes

QUI SOM I QUÈ DEFENSEM? 

La classe treballadora i les masses oprimides a l’Estat espanyol portem més d’una dècada patint les devastadores conseqüències de l’esclat de la crisi econòmica de 2008-9, i les retallades i mesures d’austeritat que van venir després, imposades per les condicions dels rescats al sistema bancari i la conseqüent pujada del deute públic. A l’augment escandalós de l’atur, fruit de l’altíssima precarietat i temporalitat del mercat laboral, va caldre sumar-li una reforma laboral que atacava els drets dels treballadors i treballadores i va portar a nombrosos acomiadaments i baixades de salaris, l’augment dels desnonaments, i unes retallades salvatges en educació, sanitat i dependència entre altres serveis públics, congelació de les pensions i salaris en el sector públic, baixada de les prestacions per desocupació, pujada de les taxes universitàries, etc. 

Encara no s’havien recuperat ni els nivells d’inversió en els serveis públics ni la taxa d’atur a nivells anteriors a l’esclat de la crisi, quan la pandèmia del coronavirus es va estendre globalment, causant milions de contagis i més d’un milió de morts fins al moment. A l’estat espanyol el sistema sanitari va entrar en crisi, amb els hospitals completament bolcats a intentar pal·liar la pandèmia, i retardant altres tractaments, fins i tot urgents, que han generat encara més patiment i morts. Tot i així, més de 30.000 persones, segons xifres oficials, han mort a l’estat espanyol per COVID-19, amb moltes altres milers de persones grans mortes en les residències de gent gran sense tractament mèdic, sense prova que confirma el seu contagi de coronavirus i en completa solitud. 

La crisi sanitària ha deixat al descobert la debilitat del capitalisme espanyol, amb gairebé un milió de treballadors i treballadores, i sobretot treballadores precàries perdent el seu lloc de treball sense dret a ERTO o prestació, la dependència de sectors com el turístic i la dels mercats internacionals per a subministraments fonamentals com tests, EPI, mascaretes o vacunes. D’altra banda, també es mostra l’estat lamentable dels serveis públics després de dècades de retallades i privatitzacions, accentuades per la crisi i retallades de la crisi del 2008. D’aquí la saturació del sistema sanitari, la manca de rastrejadors i tests, les gairebé nul·les mesures per a una volta segura a les classes a l’escola pública, la manca d’inspeccions de treball per garantir que no hem d’emmalaltir o morir per subsistir, l’estat encara lamentable de moltíssimes residències de gent gran, etc. 

Aparentment la pandèmia va causar una nova crisi econòmica a causa de les mesures de confinament i les restriccions en molts sectors, especialment en alguns com transport, restauració i turisme. No obstant això, aquesta nova crisi econòmica no ha estat causada pel coronavirus sinó només accelerada per aquest últim, el virus. Les causes de la crisi econòmica anterior (sobrecapacitat, augment de l’especulació en lloc d’inversió en l’economia productiva, augment del deute públic i privat) no s’havien resolt i era solament qüestió de temps que ens portarien a una nova crisi tant a nivell de l’estat espanyol com europeu. 

Ja abans de la pandèmia el capitalisme s’estava mostrant com un sistema completament incapaç de resoldre els problemes a què s’enfronta la humanitat. Més aviat al contrari, en els últims anys hem vist com el jovent s’ha aixecat, amb vagues estudiantils i grans manifestacions, contra el canvi climàtic i la destrucció mediambiental que això provoca. I ho

estan fent demanant les mesures urgents que són necessàries per revertir aquests processos, però que les grans empreses i els governs als quals serveixen no han volgut prendre per no frenar els enormes beneficis empresarials que s’obtenen de la combustió de combustibles fòssils, l’ús de plàstics, la mineria, l’agricultura i la ramaderia extensiva, etc. 

La crisi mediambiental cobra encara més importància a la llum de la pandèmia. Molts científics han assenyalat que la destrucció successiva d’ecosistemes i el contacte amb noves espècies salvatges fa que l’espècie humana estigui més exposada a virus i patògens tan perillosos com aquest últim coronavirus. Per tant, seguir amb la destrucció d’ecosistemes al ritme actual ens aboca a noves crisis sanitàries i pandèmies. 

A més de les protestes contra la crisi mediambiental, hi ha hagut aixecaments contra moltes altres opressions. En els últims anys i especialment des del 2017 el moviment feminista a l’estat espanyol i internacionalment ha estat a el front de la lluita als carrers, especialment amb les dues vagues feministes dels dies 8 de març de 2017 i 2018, i amb moltes de les dones i sobretot noies joves participant en el moviment i traient conclusions sobre el paper del capitalisme en la seva opressió. També, no només als EUA sinó internacionalment i sobretot al voltant del moviment #BlackLivesMatter ( «Les Vides Negres Importen») hi ha hagut enormes protestes contra la brutalitat policial cap a les persones racialitzades i immigrants, i contra el racisme i la xenofòbia en totes les seves formes . 

Des Socialisme Revolucionari lluitem per les reformes immediates per aconseguir una vida segura i digna de ser viscuda per a totes les persones, però també sabem que aquestes mesures per millorar la nostra vida tant en l’aspecte econòmic com pel que fa a l’eliminació de tota opressió i la protecció del medi ambient, seran només parcials i temporals si no derrotem el capitalisme. Així podrem crear una nova societat que no es basi en els beneficis d’uns pocs, sinó en respondre a les necessitats de totes les persones i del medi ambient. 

Aquesta lluita no és només a l’estat espanyol sinó global. No es pot aconseguir el socialisme en un sol país, sinó que necessitem una revolució mundial. Socialisme Revolucionari pertany a Alternativa Socialista Internacional (ASI), anteriorment el Comitè per una Internacional dels Treballadors, que lluita en més de 30 països en tots els continents per una alternativa a favor de la classe treballadora a nivell internacional. 

Si estàs d’acord amb les nostres idees i plantejaments, uneix-te avui a la nostra lluita. Què proposem contra els efectes de la crisi? 

● Un programa massiu d’inversió pública per a la creació de llocs de treball amb condicions dignes, i socialment útils, com en els serveis de sanitat, educació i dependència i una recuperació sostenible de l’economia productiva. Serveis públics gratuïts i de qualitat. 

● La fi de les privatitzacions i dels concerts de serveis públics, que només serveixen per desviar fons públics a empreses privades. La recuperació completa en mans públiques d’aquests serveis essencials (educació, sanitat, Llei de Dependència, guarderies, etc.) incloent serveis auxiliars com autobusos i menjadors escolars, neteja i bugaderia d’hospitals, serveis d’ambulància, etc.

● Nacionalització, sense compensació i sota control dels treballadors, residents i famílies, de totes les residències privades per a gent gran i acabar immediatament amb la gestió privada de les que són de propietat pública. Acabem amb els “chanchullos” i deixem que els nostres avis visquin amb dignitat! 

● Defensar i ampliar el servei de salut pública. Revertir totes les retallades i privatitzacions immediatament i portar hospitals privats, proveïdors i recursos al sistema públic. Nacionalitzar tots els serveis subcontractats com la neteja. ¡Pagament decent i contractes per a les netejadores! 

● Contractació immediata del nombre necessari de professionals de la salut per fer front a aquesta crisi, a més de suficient personal per garantir una atenció ràpida i de qualitat des d’Atenció Primària, fins a especialistes o hospitals. Tots els recursos materials i equips de seguretat necessaris per als treballadors de la salut i altres treballadors essencials han d’estar disponibles immediatament. 

● Nacionalització del sector farmacèutic per posar-lo al servei de les necessitats dels pacients i no dels beneficis de les grans empreses. 

● Contractació de personal a les escoles (docents i no docents) per garantir la baixada de ràtios en el sistema educatiu i la seguretat a les aules contra la Covid-19. 

● Universitat pública, gratuïta i de qualitat. Formació i llocs de treballs garantits per a tota la joventut. 

● Un veritable control democràtic de la classe treballadora sobre l’educació, per part dels professors, pares, estudiants i personal auxiliar. 

● No a la pèrdua de llocs de treball a causa de la crisi de COVID-19. Nacionalització de les grans empreses que amenacin amb acomiadaments i gestió democràtica d’aquestes pels treballadors per posar-les al servei de la societat i de la lluita contra el coronavirus. Cancel·lació de tots els pagaments de la seguretat social per als treballadors autònoms i les petites empreses (com els propietaris de bars). 

● Ocupació digna i de qualitat. Derogació de les reformes laborals de la patronal (la del PSOE també). 

● Cancel·lació de tots els pagaments d’hipoteca i de lloguer mentre duri la crisi per als treballadors que no tinguin un salari o que el tinguin reduït. 

● Les últimes pujades del salari mínim han estat necessàries, però no suficients. El que es requereix i el que necessitem són pujades del salari mínim que estiguin d’acord amb el cost de vida actual (a partir de 1600 euros). 

● Inspeccions de treball que garanteixin que aquest salari mínim es fa de veritat efectiu i que es treballa amb les suficients mesures de seguretat en tots els sectors. Fi de la precarietat laboral i dels contractes fraudulents.

● La reducció de la jornada laboral a 35 hores sense pèrdua de salari per repartir el treball. La reducció de l’edat de jubilació als 60 anys. 

● Dignitat per als aturats i pobres. Dret universal per a tots els desocupats de prestacions dignes sense data de caducitat. 

● Regulació dels lloguers i hipoteques per posar fi a les pujades especulatives. 

¿I contra la crisi mediambiental? 

● Transport públic gratuït. Ampliar la freqüència radicalment per fer-lo més segur davant el coronavirus. 

● Nacionalització del sector energètic per a realitzar una transició ràpida cap a energies renovables i l’abandonament el més ràpidament possible de combustibles fòssils. Utilització dels grans recursos i beneficis d’aquestes indústries per a la investigació en energies renovables i materials biodegradables i posar fi a la pobresa energètica. 

● Nacionalització de el sector automobilístic i reconversió a la fabricació de vehicles elèctrics respectuosos amb el medi ambient, i per ampliar la flota de vehicles per a transport públic. 

● Gestió completament pública de la recollida de residus i dels sistemes de reciclatge. 

Però, ¿això no és una bogeria? Com es pot finançar tot això? 

En primer lloc, ja s’ha demostrat que les polítiques d’austeritat no ajuden a tractar la crisi. Les polítiques de recuperació de l’ocupació i de nivells de vida, són un element fonamental del creixement econòmic. 

Segon, s’estan malgastant quantitats inimaginables en el rescat bancari i pagant del «deute» públic il·legítim – 100 milions diaris només en interessos. Per contra pensem que, per tal de sortir de la crisi han de finançar la sortida d’aquesta qui l’han causat: els rics. 

Així, juntament amb polítiques genuïnament socialistes, es poden prendre els primers passos per a una reconstrucció de l’economia i de la societat per eliminar l’espiral de crisi i de retrocessos socials. En concret, es planteja: 

● La paralització del pagament del deute públic. 

● La implantació de forts impostos a les grans fortunes i a les reserves i beneficis de les grans empreses.

● La nacionalització de la banca i del sector financer sota el control democràtic dels treballadors i de la societat. Això permetria la creació d’un instrument que posi al servei dels treballadors milers de milions d’euros. A més, el parc de centenes de milers d’habitatges buits dels bancs es podria utilitzar per a garantir el dret a l’habitatge mitjançant un pla d’habitatge social. 

● La nacionalització de les grans empreses i dels sectors estratègics de l’economia per posar en marxa un pla de producció amb l’objectiu de posar aquests sectors al servei de tota la societat i els seus beneficis al servei de la despesa pública. 

● L’elaboració democràtica d’un pla econòmic per complir les tasques urgents plantejades amunt. 

Però, aquestes mesures, són realment possibles? No ens farien fora de l’euro? 

L’anterior crisi econòmica ja havia posat al descobert a la Unió Europea com una institució al servei de la gran banca i de les empreses, i no al servei de la majoria de la població. La crisi del coronavirus, a més, ha mostrat clarament els límits i contradiccions en la col·laboració entre els estats de la Unió Europea, com quan al principi de la pandèmia es va donar la competència més ferotge entre els estats membres per aconseguir material sanitari per combatre la crisi. 

Els països de la perifèria europea, en els quals s’inclou l’Estat espanyol, han suportat anys de retallades salvatges a canvi dels paquets de rescat que van rebre després de l’esclat de la crisi econòmica de 2008-9. Els nous paquets d’ajuda promesos per la Unió Europea no són diferents als rebuts durant l’anterior dècada i també estaran condicionats a prendre mesures contra la classe treballadora. 

Contra això proposem: 

● Internacionalització de les lluites per una alternativa internacional a favor de la classe treballadora i dels oprimits. Coordinació de les lluites a nivell europeu dins d’un pla continuat d’accions i vagues coordinades. 

● Una banca nacionalitzada sota control democràtic permetria implementar controls de capital, és a dir, prevenir l’exportació de riquesa dels bancs i de país. Hi ha molts precedents històrics d’això. 

● Desobediència als tractats i directives neoliberals de la UE incloent aquells contra les nacionalitzacions i el control de capitals. 

● Formar part de l’euro no mereix la destrucció de les nostres vides. Si implementar polítiques a favor de la classe treballadora suposa ser expulsats de l’euro, anomenarem als treballadors de tot Europa a formar una confederació alternativa de països socialistes democràtics, en la qual manaran els interessos del poble. 

● Per una confederació voluntària i democràtica de països d’Europa, basada en la solidaritat i la planificació democràtica de l’economia europea!

És la coalició PSOE-Unides Podem el govern que necessitem? 

Molts treballadors van mostrar el seu entusiasme, o al menys el seu alleujament, per l’arribada al govern d’aquesta coalició. No obstant això, com hem analitzat, Unides Podem s’ha compromès amb un partit, PSOE, servent dels mercats, i en l’acord de coalició ja es va comprometre al pagament del deute, el que considerem un gran error. 

Des del nostre punt de vista Unides Podem hauria d’haver donat suport a la investidura però romandre a l’oposició per seguir lluitant per una veritable alternativa per a la classe treballadora, i no comprometre’s, com sens dubte ho farà possiblement, a polítiques de retallades en relació amb els últims préstecs i ajudes rebudes de la Unió Europea. 

Des de Socialisme Revolucionari, fem una crida a tota l’esquerra, incloent Unides Podem, però també la CUP, Bildu, els moviments socials i el moviment obrer a considerar el nostre programa i a lluitar per fer-ho. Només un govern dels treballadors pot implementar polítiques socialistes! Ha arribat l’hora que l’esquerra lluiti per un programa així, intervenint en els moviments i mostrant el camí cap a una societat diferent: un socialisme revolucionari i democràtic. 

I sobre Catalunya? Estem per la ruptura d’Espanya? 

La qüestió nacional sempre ha estat un mal de cap per al capitalisme espanyol, que sempre s’ha basat en la negació dels drets democràtics dels diversos pobles nacionals, principalment el basc, el català i el gallec, que componen l’estat. Per més que ho hagin intentat, mitjançant la repressió durant el franquisme, o el model de «autonomies» després de la «Transició», els capitalistes no han pogut resoldre aquest problema. Ens toca als treballadors fer-ho, mentre lluitem per superar aquest capitalisme podrit, lluitant alhora pels drets nacionals i democràtics dels pobles, tant pel dret a l’autodeterminació fins al punt de la independència, com per la unitat del poble treballador a nivell internacional: 

● Pel dret a l’autodeterminació de Catalunya, Euskal Herria, Galiza i tots els pobles, fins al punt d’independitzar-se si és el seu desig majoritari. 

● Cap confiança en la burgesia de cap nacionalitat. La classe obrera ha de liderar el moviment pels drets nacionals. 

● Unifiquem la lluita nacional amb la lluita de classes per superar el capitalisme. Només el socialisme pot resoldre l’opressió nacional. 

● Per la unitat de la classe treballadora en lluita. Per un front únic de les organitzacions obreres i moviments socials que defensa el dret a l’autodeterminació en el marc d’una lluita unida per superar el capitalisme. 

● Per una confederació lliure i voluntària, dels pobles de la Península Ibèrica, com a part d’una federació socialista europea i mundial.

● Per la fi de totes les opressions capitalistes. 

Socialisme Revolucionari és conscient que el capitalisme utilitza tot tipus d’excuses (sexe, religió, raça, nacionalitat, etc.) per dividir a la classe treballadora, tant dins de l’Estat espanyol com internacionalment, i compartimentarnos en grup que lluitin i competeixin entre si, en lloc de lluitar per l’enderrocament del capitalisme i la creació d’una nova societat. 

Per això també defensem: 

Lluita a nivell internacional del feminisme socialista, que defensi les demandes de les dones treballadores amb les eines i juntament amb la resta de la classe treballadora i de totes les classes oprimides, davant el feminisme liberal que només pretén feminitzar les elits capitalistes. 

Igualtat econòmica i laboral entre homes i dones: a igual treball igual salari, pensions mínimes dignes (que afecten sobretot a les dones), no a la discriminació en l’àmbit laboral pel fet de ser dona, estar embarassada o formar una família. 

No a la feminització de les cures. La gran inversió en serveis públics (veure a dalt) ha d’apuntar a la socialització de les cures que es realitzen tradicionalment a la llar i molt majoritàriament per les dones. Això implica l’extensió i millora de serveis públics com als dependents i la sanitat pública, però també millores en educació obligatòria, guarderies gratuïtes, etc. 

Avortament lliure, públic i gratuït! Accés gratuït a anticonceptius i fecundació assistida, sense acceptar cap retallada en funció de l’estat civil o orientació sexual. Dret a optar a ser mares o no, quan i amb el nombre de fills / es que vulguem. 

Fi de la violència masclista i sexual. Inversió en mesures de protecció i recursos per a les víctimes de violència de gènere i sexual i tracta (sanitaris i psicològics, habitatge, ocupació, prestacions, etc.). 

Veritable educació afectiu-sexual en tots els trams educatius, que ha d’incloure educació sobre consentiment, en igualtat i contra la violència masclista i sexual, i la LGTBI-fòbia. 

No a la discriminació per raó d’identitat o orientació sexual, incloent en els àmbits educatiu i sanitari. Promoció de la salut i educació afectiu-sexual en tots els nivells educatius i lluita contra les MTS. 

Treball, sostre i igualtat en drets i en serveis públics per a totes les persones residents a l’estat espanyol, amb independència del seu país d’origen o situació administrativa. Fi de la repressió policial als immigrants. 

Fi dels acords entre l’estat espanyol i el Vaticà. Cap religió ha de tenir relació especial amb l’estat ni privilegi econòmic, juntament amb llibertat religiosa individual. Educació pública i laica.

Per la fi de la monarquia, que s’ha mostrat no només com una institució dinàstica i no democràtica, sinó també profundament corrupta. 

Fi de la justícia patriarcal, racista i retrògrada. Derogació de la Llei Mordassa. Control democràtic per part de la classe treballadora de la policia i la justícia. 

Per la lluita decidida i massiva de la classe treballadora contra el masclisme, el racisme, la LGTBI-fòbia i totes les formes d’opressió. 

El capitalisme s’ha demostrat no només com un sistema incapaç d’oferir a totes les persones els recursos suficients per a una vida en dignitat, sinó pobresa, fam, explotació i guerra. A més, en lloc de solucionar la crisi de l coronavirus a través de la cooperació internacional, hem vist la competència ferotge de governs estatals per aconseguir recursos per lluitar contra ella i ara entre diferents empreses per una vacuna. És hora d’acabar amb aquest sistema podrit i en el seu lloc construir una societat lliure d’explotació i on els recursos del planeta s’utilitzin de manera sostenible i per respondre a les necessitats de totes les persones i no als beneficis d’uns pocs.